Carta al meu Pare i a la meva Mare

Estimats pares, he passat unes vacances molt feliços i m' he divertit molt perquè he pogut estar més temps amb vosaltres, amb els iaios i amb els amics.
Però, sabeu una cosa? Tenia moltes ganes de tornar als entrenaments i partits amb l' ALZAMORA, jugar, divertir-me amb els meus companys i entrenadors, tornar a posar-me la samarreta i lluir l' escut del meu equip, l' ALZAMORA. És igual si és l' A, B, C, o la W.

Gràcies a vosaltres puc gaudir tant, però també gràcies al que m' ensenyen i aprenc al club.

M'agradaria guanyar sempre, és clar que sí, però m' eduquen que perdre forma part del joc, clar que de vegades m' enfado i fins i tot deixo anar una llàgrima, però no us preocupeu se'm passa de seguida, perquè també m' eduquen, com vosaltres, a superar-me i a entendre que a la vida no és tot alegria fins i tot en el futbol.
Deixeu de mirar el rellotge comptant els minuts que no jugo, quan no ho faig no juguem amb un menys, hi ha un altre company que està jugant.
Tots juguem.

Gràcies per tant d' afecte i per voler el millor per a mi, però a l'equip el que mana és l'entrenador i a mi m' agrada que sigui així encara que de vegades us agradi jugar a entrenadors i em poseu sense voler, en una situació incòmoda.
Gràcies també per animar-me, però les indicacions a les que seguiré fent cas a entrenaments i partits són les de l' entrenador, jo sé que ho enteneu, ho enteneu i ho voleu respectar.

Els entrenadors també volen el millor per a mi, per a tots sense excepció.
M'ho passo molt bé i perdre no significa passar-m' ho malament, estic a gust al meu equip i al meu club i us dono una abraçada molt forta per portar-me i recollir-me en partits i entrenaments renunciant a coses per a vosaltres.

M' encanta sentir-vos al meu costat, però també la proximitat dels meus companys i entrenadors.
No m'agradaria anar-me'n d' aquí si no sóc jo qui voluntàriament i sense influències us ho demani, ni vull anar a fer proves d'amagat.

Us adoro, i el que vull és que animeu i molt, que respecteu a l'àrbitre, als rivals i al meu club com ho veniu fent.

No sé si un dia arribaré a ser futbolista professional, jo vaig a l' escola per aprendre que no només hi ha futbol a la vida, però vull que el meu pas pel futbol sigui una experiència duradora i molt agradable de la meva vida.

Sóc molt feliç aquí i vull seguir gaudint.

Un petó molt fort, us estimo.